Com funciona Internet? Sobre dominis, servidors i ports.

HOLA MÓN! Explicarem de manera clara i senzilla com funcionen les connexions que hi ha darrere de quan cerques alguna cosa en Internet o fins i tot quan envies un missatge de WhatsApp.

Però us heu plantejat com això tan quotidià funciona?

Pot ser en un futur això serà recordat com l’era de la Internet.

En este post

  1. Una mica d’história

    D’on a sortit internet

  2. Com funciona internet?

    La super xarxa de dispositius conectats

  3. Servidors

    Explicarem els servidors i els seus tipus

  4. Conclusions

    Conclusions del post

Una mica d’história

Al 1969, en plena guerra freda, el Departament de Defensa Americà va incentivar la investigació d’un tipus de comunicación per aconseguir que la informació arribés al seu destí encara que part de la xarxa estigués destruïda. Aquesta xarxa de comunicació es va dir ARPANET i va arribar per cambiar-ho tot.

No seria immediatament però aquesta xarxa va evolucionar cap al que coneixem com a Internet. Després seria el moment en què a poc a poc anés arribant a les cases i els seus mòdems de 56k…

Després vindria l’ADSL, la fibra, el 3G, el 4G i molt més… Fins al punt, avui dia, de portar damunt dispositius que estan connectats a Internet constantment.

Com funciona internet?

Internet, de manera simple, no és més que una super xarxa de dispositius connectats entre ells tots ells parlant uns mateixos protocols o regles per a entendre’s.

Tots i cadascun d’aquests dispositius tenen una IP, igual que els telèfons mòbils tenen un número. Les IPS estan formades per 4 números que van del 0.0.0.0 al 255.255.255.255. Igual que els telèfons, hi ha certs números que estan associats, si un cas ja farem una altra entrada amb “IPS famoses”

Aquestes IPS cal entendre-les que estan assignades de dues maneres, en una xarxa privada o en la xarxa pública. Dins d’una xarxa privada, que és del router cap a la teva casa i, normalment, és el router el que s’encarrega d’assignar-les. Aquestes són les famoses 192.168.1.X, on la 192.168.1.1 és el router i a partir d’aquí cada mobil, cada ordinador o cada “cacharro” que estigui connectat té una assignada. De la xarxa pública és la IP que ens assigna el proveïdor d’Internet que tinguis contractrat, i és la que el món coneix del teu encaminador.

Per exemple ara mateix tinc jo assignada la IP pública per a la meva xarxa 92.56.247.25 però dins de la xarxa interna sóc la 192.168.1.56. D’aquesta manera, i donant per fet que tot està ben configurat totes les màquines del planeta poden comunicar-se.

Veurem l’exemple amb el que sabem.
Una persona molt llunyana vol enviar-me un missatge. Doncs diria des de la seva màquina envia un missatge a Adrián de Grafreak, a l’Adrián que està en la 92.56.247.25. Quan el missatge arriba al router, el router sap que Adrián està en la ….
Però WAIT WAIT WAIT!! ningú excepte les màquines es comunica amb les Ips, utilitzem els dominis. Val aquí és on entren en joc els servidors de dominis, les DNS. Aquests servidors són com a centraletes que tenen la relació de cada domini, podent fer la connexió.
-Vostè està entrant en forocoches.com? Li demano una resposta 176.31.227.158
-Vostè està enviant un missatge per whatsapp? Li demano una resposta al 31.13.83.51
-Vostè està buscant “patata” en Google? Li demano una resposta a 172.217.16.238

Molt bé ara ja coneixem la nostra xarxa interna i com sortim cap a fora. Parlem que hi ha darrere d’aquestes IPS a les quals anomenem i ens retornen respostes. Aquestes IPS apunten a datacenters i dins del datacenter a un servidor. A efectes pràctics un servidor no deixa de ser un ordinador connectat 24h/365días i amb la potència i configuració per a fer les tasques necessàries. Quines tasques? Per exemple, el servei POP3 per a correus, el servei FTP per a pujar i baixar arxius, el SQL per a les bases de dades o el servei web per a mostrar-nos la web. Cadascun d’aquests serveis tenen assignat un port del servidor, per al de correu, el POP3, el 110, per al navegador d’arxius, el FTP és el 21, per a les bases de dades, el SQL, el 3306 i per a l’HTTP, que és el que mostra la web, el 80. Aquest port per a l’usuari és el més important, ja que al seu torn entén i interpreta les URLs, que són la direccion web que salin en la barra del navegador i tota la retahila que ve després de la barra.

Pots cridar a un port o a un altre afegint dos punts a la IP i el número de port. Així que posar 172.217.16.238:80 en el navegador és el mateix que posar www.google.com

Servidors

Llavors parlem de servidors i tipus de servidors. En un servidor, que com hem dit és com un ordinador, pot estar configurat de moltes maneres.

Moltes empreses venen servidors compartits, en aquesta mena de servidor hi ha altres webs, per tant altres webs tindran la teva mateixa IP i pots estar molt venut. Imagineu-vos-ho com una comunitat de veïns, hi ha comunitats de pocs veïns amb porter i seguretat i hi ha comunitats de veïns una mica abandonades i amb molts veïns. Doncs això és el mateix, tu decideixes si fas que la teva web estigui allotjada en una comunitat o una altra, però atempti a les conseqüències. Si el servidor no està bé, poden atacar el teu web des de la web d’un veí descurat o que el teu web es vegi sancionada perquè algú està enviant SPAM des de la IP on està el teu web o a ulls de Google penalitzin la IP perquè està fent BLACK SEO.

Ja ens ha passat moltes vegades que hem hagut de desinfectar un web de virus i traslladar-la a algun dels nostres servidors de confiança. Si un cas ja muntarem un post explicant més sobre atacs webs, com desinfectar i com prevenir-nos d’aquests molestos atacs.

A part dels hostings compartits estan els VPS i els clouds. Al principi eren bastant diferents, ja que un VPS era un servidor dedicat per a tu només, on si feia falta actualitzar la RAM o el disc dur, literalment feia falta obrir la màquina i instal·lar-lo, com ho faries la teva a la teva casa i els clouds permetien fer-ho de manera virtual, però amb les noves tecnologies escalar un VPS és relativament senzill. Igualment fins i tot hi ha diferència, la principal és que l’escalat d’un VPS es fa per un temps i en canvi un cloud el pots escalar sota demanda. Imagina que en el teu web tens un trànsit decent però fas una promoció i esperes que entrin un milió de persona en una hora. Doncs en un cloud el més senzill és escalar la potència del server durant el pic d’entrades i ja, en canvi en un VPS aquesta ampliació requereix més preparació. Imagineu-vos un VPS com una casa unifamiliar, on si vols ampliar has de fer obres i per tant aquestes obres es queden fetes i per contra en un cloud com en un terreny, que si has d’ampliar, amb posar una carpa o una caseta ja podries ampliar i després treure-la.

Llavors ara que ja teniu aquests exemples, us enrecodeu que hem parlat de ports? Doncs aquests ports serien com les diferents funcions que tens a la teva casa, el port de correu seria com la bústia de la casa, on entra i surten totes les cartes, el port FTP seria el garatge on pots afegir i llevar tots els arxius i el servidor HTTP seria la façana i l’entrada. Aquests són exemples per a il·lustrar-ho d’una manera senzilla, els puristes se’m tiraran damunt.

Conclusions

A partir d’aquí entraria tot el tema de com tens la web o el servidor per a mostrar els fitxers, perquè hi ha web que t’ensenyen això, i unes altres allò altre. I depèn de com estiguin programades poden arribar a fer això o simplement allò altre. Però crec que això ho deixarem per a un altre post, on explicarem els tipus de webs que hi ha.

Per a finalitzar a manera de conclusió, posem exemples. Teníem a una persona llunyana que volia deixar un missatge a una altra.

Per tant amb el que hem vist, aquesta persona llunyana, Gandalf, li diu al seu server que vol enviar un missatge a la Comarca al seu amic Frodo, el servidor pregunta a les DNS on està allotjada La Comarca, li diu una IP, i el servidor de Gandalf envia el missatge a aquesta IP, com és un mail, el servidor de Frodo entendrà que ha de deixar aquest missatge en el port del mail.

Un altre exemple, una altra persona, Daenerys, vol buscar tutorials de “com entrenar a un drac” en google, posa en el seu navegador google.com, les DNS li retornen la IP de google, des de la IP de google li mostra el servei HTTP el seu famós cercador, ella escriu en el bucador “com entrenar al meu drac” i això provoca que en la URL surti això https://www.google.com/search?q=entrenar+a+mi+dragon, el servei HTTP interpreta la url i sap el que ha de buscar, fent que a daenerys li surtin els resultats de la cerca.


I fins aquí crec que les bases les hauríeu de tenir clares. Moltes gràcies per haver aguantat fins al final. Si t’ha agradat comparteix-ho, si tens dubtes o vols que aprofundeixi en alguna cosa més, deixa-ho en comentaris i si vols estar atent de quan salin més vídeos dóna-li a subscriure.

Fins aviat!